Del Sàhara a Catalunya

Soc un enamorat de les causes perdudes
de totes les causes perdudes
perquè a la meva vida
no hi ha major causa perduda
que jo mateix.
Soc d’un país llunyà i petit;
tan llunyà que quasi no s’hi veu,
tan petit que quasi no existeix.
Soc enamorat d’un país proper i gran;
tan proper que ningú no el vol veure,
tan gran que ningú no el deixa ser.
Soc estranya’t allà d’on soc,
soc estima’t aquí on soc,
soc boig i soc ingenu.
Soc una rialla descontrolada
que aixeca una polseguera al carrer.
Soc un enamorat de «Els amants»,
del «De Burjassot a tu», del «Perquè vull»,
de la veu greu de Montllor, del «Suya mi guerra»,
del «Tres de Pego», de «L’Estaca», de «La Flama»
i d’aquests versos:
«Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella»,
que cada vegada que rellegeixo
penso que ja mai més
ningú explicarà l’amor carnal
com ho va fer Estellés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Volver arriba