Del Sàhara a Catalunya

Soc un enamorat de les causes perdudes
de totes les causes perdudes
perquè a la meva vida
no hi ha major causa perduda
que jo mateix.
Soc d’un país llunyà i petit;
tan llunyà que quasi no s’hi veu,
tan petit que quasi no existeix.
Soc enamorat d’un país proper i gran;
tan proper que ningú no el vol veure,
tan gran que ningú no el deixa ser.
Soc estranya’t allà d’on soc,
soc estima’t aquí on soc,
soc boig i soc ingenu.
Soc una rialla descontrolada
que aixeca una polseguera al carrer.
Soc un enamorat de «Els amants»,
del «De Burjassot a tu», del «Perquè vull»,
de la veu greu de Montllor, del «Suya mi guerra»,
del «Tres de Pego», de «L’Estaca», de «La Flama»
i d’aquests versos:
«Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella»,
que cada vegada que rellegeixo
penso que ja mai més
ningú explicarà l’amor carnal
com ho va fer Estellés.
Volver arriba